Los aviones en el cielo y el ruido de los fuegos artificiales no muy lejos de un séptimo piso de Barcelona. Y Yellow Brick Road con la ventana abierta y un incienso de miel a medio quemar. Y Nuria y yo en sendas mesas, cantando.
Barcelona de nit no té mar van a la deriva pels carrers les persones mogudes pel vent sense tenir far al que anar
Barcelona de dia no té vida la gent ni es veu ni es mira els semàfors porten el compàs de la gent petita a la gran ciutat
I de tan en quant pots trobar-te algun bar on amagar-te de la tardor, plens de fum de sommiador, amb copes que no curen les ferides, tan sols les fan més profundes però qui ha dit mai que fagi més mal plorar borratxo en un bar
Juguen a daus la nit i el diable es juguen a sort les ànimes
Barcelona de nit no té mar
ResponderEliminarvan a la deriva pels carrers
les persones mogudes pel vent
sense tenir far al que anar
Barcelona de dia no té vida
la gent ni es veu ni es mira
els semàfors porten el compàs
de la gent petita a la gran ciutat
I de tan en quant pots trobar-te algun bar
on amagar-te de la tardor,
plens de fum de sommiador,
amb copes que no curen les ferides,
tan sols les fan més profundes
però qui ha dit mai que fagi més mal
plorar borratxo en un bar
Juguen a daus la nit i el diable
es juguen a sort les ànimes